Quan vols donar una ordre directa a una persona, ho pots fer amb una frase imperativa. Per exemple, els nebots de la Núria estan jugant al jardí de casa. La Núria veu que comença a ploure, treu el cap per la finestra i els ordena que entrin a casa.
Núria: "Entreu a casa!"
Torna a escoltar la frase que acabes de sentir. Escolta la melodia de la frase: la veu baixa ràpidament en l’última síl•laba tònica de l’enunciat (ca-) i es manté baixa fins al final de l’enunciat.
Ara imagina que la Núria és al parc amb la seva neboda. La nena corre i s’allunya. La Núria té angúnia perquè per l’avinguda que hi ha al costat del parc passen molts cotxes. Llavors li diu a la nena que vingui. Escolta i mira l’exemple.
Ara pronuncia una frase amb aquesta mateixa entonació imperativa. Imagina’t que estàs parlant amb el teu nebot. Ell està jugant al pati i veus que comença a ploure. Tu no vols que es mulli i li ordenes “Vine cap a casa!”. Després de dir-ho, escolta com es pronuncia.
Escolta aquestes frases i decideix si l’entonació és la mateixa de la frase que has sentit al vídeo inicial.
Escolta aquestes frases i digues si la seva entonació és adequada al context.