Ara pronuncia una frase amb aquesta mateixa entonació imperativa. Imagina’t que estàs parlant amb el teu nebot. Ell està jugant al pati i veus que comença a ploure. Tu no vols que es mulli i li ordenes “Vine cap a casa!”. Després de dir-ho, escolta com es pronuncia.
Imagina’t que estàs parlant amb el teu company de pis. Ja fa dies que és el seu torn de neteja i ell, en canvi, diu que no té res per a fer. Tu li dius “Neteja el pis!”. Després de dir-ho, escolta com es pronuncia.
Imagina’t que ets al menjador de casa amb el teu germà petit. Ell va a classes de música, i d’aquí a uns minuts hi hauria d’anar. Ell, en comptes d’anar-se preparant, et diu que no té ganes d’anar-hi i que vol quedar-se jugant. Mana-li que hi vagi, dient-li “Vés a música!”.
0
0
0