rondalla

<< Tornar enrere
Escolteu i repetiu els àudios i/o vídeos següents:

Qui no cull un fesol no sopa quan vol

Reveal the word

Al poble de Font-fubí, de l'Alt Penedès, hi havia un casinyot anomenat el Romeu de Santa Maria. L'amo tenia un minyó que l'ajudava a conrear la terra. Un dia, l'amo digué al servent que collís de terra un fesol que hi havia. La mongeta semblà poca cosa al minyó, i no la collí perquè cregué que no valia la pena d'ajupir-se; l'amo, però, la va collir i la va sembrar. De la petita mongeta, en nasqué una gemada mongetera. El Romeu sembrà totes les mongetes d'aquella mongetera, i, durant diversos anys, va fer el mateix, o sia, sembrar tantes mongetes com collia. Al darrer any de la sembra, va fer una enorme collita de mongetes. L'any següent, la collita es perdé, i el Romeu vengué la vella collita a preu molt alt, i amb aquella transacció obtingué un cabal tan important que el convertí en un dels primers hisendars penedesencs. El Romeu cridà el minyó que no volgué collir un fesol, li retragué la seva desobediència i li explicà que tota la seva riquesa li venia d'aquella mongeta que ell no havia volgut collir, i, per malversador i poc estalviador, el va acomiadar de casa seva i li va dir la frase que ha estat proverbial: - Qui no cull un fesol no sopa quan vol.

(Amades, 1982, I:1138).

0
0
0

Si t'encerto t'endevino

Reveal the word

La tradició ens parla d'un metge molt famós que com més malalts visitava més complexa veia la ciència mèdica; cada dia se sentia més ignorant en l'art de medicar. Convençut que els malalts es guarien sols i que l'acció del metge era nul·la, un dia redactà quatre mil receptes dels tipus més variats i diversos, una per a cada un dels quatre mil mals que segons les quatre mil opinions dels seus mestres podien existir, i les posà totes dintre la cartera. En visitar un pacient el subjectava a un estret interrogatori per donar a la visita el màxim to de serietat, després obria la cartera i li allargava la primera recepta que li venia a mà mentre deia: - Si t'encerto, t'endevino. I la tradició afegeix que, malalt que visitava, malalt que guaria. (Amades, 1982, I:1120).

0
0