rondalla

Origen de la casa de barrets

Mostra la paraula

Segons el que diu el poble, un dels primers establiments que van obrir-se a la Plaça Reial va ésser un bordell dissimulat sota l’aspecte d’una botiga de vendre barrets, instal·lada amb gran luxe. Tots els barrets costaven un mateix preu. Si el client pagava amb una moneda de major valor s’entenia que estava en el secret del veritable tipus de l’establiment i hom l’invitava a pujar a l’entresòl per tornar-li el canvi. Si pagava el preu just que li demanaven pel barret s’entenia que era un innocent que havia acudit a la botiga i que ignorava el seu veritable negoci. Aquest establiment va donar origen al qualificatiu de “casa de barrets”, aplicat als bordells, especialment als vergonyants i dissimulats. Diuen que a la Baixada de la Presó hi hagué una altra botiga per l’estil, dissimulada sota l’aspecte d’una guanteria. Aquesta mena d’establiments no van arrelar, van durar molt poc temps.

(Amades, 1984: 635).

0
0
0

Qui no cull un fesol no sopa quan vol

Mostra la paraula

Al poble de Font-fubí, de l'Alt Penedès, hi havia un casinyot anomenat el Romeu de Santa Maria. L'amo tenia un minyó que l'ajudava a conrear la terra. Un dia, l'amo digué al servent que collís de terra un fesol que hi havia. La mongeta semblà poca cosa al minyó, i no la collí perquè cregué que no valia la pena d'ajupir-se; l'amo, però, la va collir i la va sembrar. De la petita mongeta, en nasqué una gemada mongetera. El Romeu sembrà totes les mongetes d'aquella mongetera, i, durant diversos anys, va fer el mateix, o sia, sembrar tantes mongetes com collia. Al darrer any de la sembra, va fer una enorme collita de mongetes. L'any següent, la collita es perdé, i el Romeu vengué la vella collita a preu molt alt, i amb aquella transacció obtingué un cabal tan important que el convertí en un dels primers hisendars penedesencs. El Romeu cridà el minyó que no volgué collir un fesol, li retragué la seva desobediència i li explicà que tota la seva riquesa li venia d'aquella mongeta que ell no havia volgut collir, i, per malversador i poc estalviador, el va acomiadar de casa seva i li va dir la frase que ha estat proverbial: - Qui no cull un fesol no sopa quan vol.

(Amades, 1982, I:1138).

0
0
0